Avui a les 17 hores hem acomiadat al benvolgut company i amic Miquel Asensi amb aquetes paraules:
“Al nostre institut res tornarà a ser com abans. Ens has deixat, però recordarem la teua saviesa, companyerisme, el teu saber fer i dir, la teua bondat, la lluita per l’ensenyament públic i de qualitat, el compromís, la tendresa, l’amabilitat, el tracte cordial, la professionalitat, la bellesa exterior i interior... Gràcies per aquests anys que hem compartit amb tu.
La família de l’Institut Honori García et trobarà a faltar sempre.
T’estimem.
Adéu Miquel! ”
A continuació els nostres companys Josep Tur i Olga Gargallo han recitat un poemes:
Ara que estic a punt d'estar més trist que mai.
Ara que em resistesc dèbilment a estar trist.
Ara que només tinc ganes d'estar alegre,
ara que aquest desig és l'únic que em sosté
mentre vaig, vinc i torne i calle i no dic res.
Recórrec uns carrers, entre dues clarors,
Ara que estic a punt d'estar més trist que mai.
Ara que em resistesc dèbilment a estar trist.
Ara que només tinc ganes d'estar alegre,
ara que aquest desig és l'únic que em sosté
mentre vaig, vinc i torne i calle i no dic res.
Recórrec uns carrers, entre dues clarors,
No hay comentarios:
Publicar un comentario