Tot va començar el dia 7 d'abril quan molt contents vam agafar l'autobús per anar a Almagro. Al viatge ens van acompanyar alguns alumnes de l'institut de Sagunt. El trajecte va ser un poc pesat perquè eren moltes hores i feia molta calor, però el vam saber disfrutar pa
rlant amb els companys, escoltant música... Vam fer una parada per a veure els molins de Don Quixot, a la Manxa, eren molt grans i ens vam fer moltes fotos. Després d'haver dinat en un parc molt agradable, a la vora d'uns llacs, vam arribar a Almagro. En arribar vam pegar una volta pel poble, un poble molt bonic i rústic, i ens vam quedar una estona a la plaça major on hi havia moltes tendetes, i petits bars. Vam sopar a l'hotel, on el menjar estava molt bo. La nit va ser molt llarga perquè no vam dormir. Era una nit i calia aprofitar-la! Anàrem primer a prendre un refresc a un dels bars típics del poble, sentirem soroll i ens acostarem a la petita discoteca del poble, on hi havia molt d'ambient. Finalment a altes hores de la matinada, vam acabar al típic PUB jugant a billar i al futbolí, on ens vam fer amics dels nous companys de Sagunt, que eren molt simpàtics.
Al matí següent vam visitar el museu del poble, replet de cultura teatral i entrarem a veure
l'obra “La Celestina”, una obra castellana del segle XV escrita per Fernando de Rojas. És una representació teatral molt interessant, on els actors actuaven de forma molt convincent, es va representar al “Corral de les Comèdies”, l'últim teatre en forma de pati conservat a Espanya, és un lloc obert on el so de les veus dels actors s'escoltava molt poc perquè no hi havia tecnologia, imitant el segle de la representació. La durada és d’aproximadament dues hores, pareix ser molt de temps però passa ràpid. Després de la representació, els espectadors feren preguntes sobre l'obra i el treball, a les quals els actors van contestar amablement.
Recomanem la seua visita per disfrutar i per aprendre sobre la nostra cultura. Viatjar no necessita excuses. Viatgeu, viatgeu sempre. I més encara, amb bona companyia.
Angela Diago, Maria Seguer, Maria Sornichero, Irene Tur,
Victor Caso, Guillem Abad, Eriós Huesa, Alex Nebot
Salva Llombard, Jorge Pérez, Francisco Martínez
rlant amb els companys, escoltant música... Vam fer una parada per a veure els molins de Don Quixot, a la Manxa, eren molt grans i ens vam fer moltes fotos. Després d'haver dinat en un parc molt agradable, a la vora d'uns llacs, vam arribar a Almagro. En arribar vam pegar una volta pel poble, un poble molt bonic i rústic, i ens vam quedar una estona a la plaça major on hi havia moltes tendetes, i petits bars. Vam sopar a l'hotel, on el menjar estava molt bo. La nit va ser molt llarga perquè no vam dormir. Era una nit i calia aprofitar-la! Anàrem primer a prendre un refresc a un dels bars típics del poble, sentirem soroll i ens acostarem a la petita discoteca del poble, on hi havia molt d'ambient. Finalment a altes hores de la matinada, vam acabar al típic PUB jugant a billar i al futbolí, on ens vam fer amics dels nous companys de Sagunt, que eren molt simpàtics.Al matí següent vam visitar el museu del poble, replet de cultura teatral i entrarem a veure
l'obra “La Celestina”, una obra castellana del segle XV escrita per Fernando de Rojas. És una representació teatral molt interessant, on els actors actuaven de forma molt convincent, es va representar al “Corral de les Comèdies”, l'últim teatre en forma de pati conservat a Espanya, és un lloc obert on el so de les veus dels actors s'escoltava molt poc perquè no hi havia tecnologia, imitant el segle de la representació. La durada és d’aproximadament dues hores, pareix ser molt de temps però passa ràpid. Després de la representació, els espectadors feren preguntes sobre l'obra i el treball, a les quals els actors van contestar amablement.Recomanem la seua visita per disfrutar i per aprendre sobre la nostra cultura. Viatjar no necessita excuses. Viatgeu, viatgeu sempre. I més encara, amb bona companyia.
Angela Diago, Maria Seguer, Maria Sornichero, Irene Tur,
Victor Caso, Guillem Abad, Eriós Huesa, Alex Nebot
Salva Llombard, Jorge Pérez, Francisco Martínez
No hay comentarios:
Publicar un comentario